18 fevereiro 2010

ENCONTROS/DESENCONTROS

Lágrima escondida
Na tarde revisitada.

Silêncios de alma apagada,
Que procurando nova luz
Nesta tarde tão gelada,
Se repartem em vozes
Que se escondem nas montanhas,
Aguardando silêncios de calmia.

Até que surja um novo dia,
Em que as tempestades adormecem
Nestas tardes de melancolia.

E o sol surgirá no horizonte,
Quebrando gelos de ironia.
E da escuridão da noite
Surgirá o amanhecer, o dia
Em que a Primavera dará seu grito

E de mãos dadas neste enlace
Unir-se-ão num ímpeto gerado
Quebrando assim este silêncio

Que para sempre será respeitado
No passar dos tempos
Em que a solidão acorda
Neste mar revisitado.

Leiria, Dezembro de 2006
JOÃO ANTÓNIO

*********************

ENCONTRES/DESENCONTRES

Llàgrima oculta
al capvespre reviscut.

Silencis d'ànima esmorteïda
que tot cercant nova llum
en aquest capvespre tan glaçat
es reparteixen en veus
que s'amaguen a les muntanyes
esperant silencis encalmats.

Fins que naixerà un nou dia
en què les tempestes endormisquin
aquests capvespres de melangia.

I el sol sorgirà a l'horitzó
trencant el glaç d'ironia
i de la foscor de la nit
en naixerà l'albada, el dia
que la primavera farà el deu clam.

I de mans donades en aquest enllaç
que s'uniran en un ímpetu generat
i que trencarà així aquest silenci.

Que per sempre serà respectat
al llarg dels temps
en què la solitud es desperta
en aquest mar reviscut.

Leiria, Desembre 2006
JOÃO ANTÓNIO

(Traducció al Català per Lleonard Armentano)
Lisboa, 18 de Febrer 2010


*********************

ENCOUNTERS/....

Hidden tear
In the afternoon revisited.

Silences of the extinguished soul,
In search of a new light
In this icy afternoon,
Shared in voices
Hidden in the mountains,
Awaiting for the silences of calm,

Until a new day comes to light,
And the storms fall asleep
In these melancholic afternoons.

And the sun will rise on the horizon,
To break the icy irony.
And from the darkness of the night
From the dawn will come, the day
From which spring will give her cry

Hand in hand in this union,
Joining in a generated momentum
Like this, breaking down the silence

Which will forever be respected
During the course of time
Where the loneliness awakes
In this sea revisited.

Leiria, December 2006
JOÃO ANTÓNIO

(Translated into English by R. J. White)
Berlin, 23rd February 2010

2 comentários:

Patrícia disse...

Porque as palavras encontram nas diferentes línguas a mesma melodia, a mesma serenidade, a mesma esperança, o mesmo apaziguar... E tantas vezes assistimos a esta essência do nosso Pai, ao vivo e em diferentes contextos e em diferentes etapas das nossas vidas... A capacidade de sonhar, de pensar e de criar...

Carla disse...

Um tesouro de palavras sentidas, melodias para o nosso adormecer...